Lliga femenina

Que n’aprenguin

En menys de cent dies com a entrenador Alfred Julbe ja ha aconseguit fer història en l’Uni a l’Eurolliga i assolint el títol que el club no tenia

El pitjor moment. La derrota a la pista de l’Avenida (79-61) li va coure, però en va prendre nota

En els mandats amb gran responsabilitat es tendeix a donar cent dies de marge per valorar la tasca de la persona que agafa el comandament de la situació. L’1 de novembre, fa 98 dies, Alfred Julbe va ser nomenat capità de la nau de l’Uni amb certs dubtes a l’entorn, alguns raonables, sobretot per la seva inexperiència en el bàsquet professional femení i també per haver de començar de zero sense haver participat en la planificació de la plantilla quan la temporada ja estava en marxa i les gironines ficades en plena Eurolliga. Abans dels famosos cent dies de gràcia Julbe ja ha lliurat a Girona l’únic títol que li faltava al club, la copa.

Des del primer moment es va parlar de l’“efecte Julbe” perquè l’equip va canviar com un mitjó el seu estil i ho va fer guanyant partits de forma sòlida. A més, ell mateix va admetre en una entrevista en aquest diari que necessitava “assolir un coneixement global del bàsquet femení.” “No enganyo. Necessito una immersió. Encara que soni fatal. En dues setmanes no en seré un expert però més o menys me’n sortiré”. Per l’altra banda, els de les jugadores, pràcticament cap coneixia Julbe, que aterrava al vestidor gairebé com un paracaigudista en territori desconegut.

Ben aviat es van confirmar els primeres canvis, alguns vistosos pels que seguien habitualment l’equip, sobretot en les situacions defensives zonals i de pressió i formacions en atac poc vistes, com ara veure Labuckiene i Reisingerová juntes, així com la participació cada vegada més rellevant de Júlia Soler. Els primers partits, a la Lliga Femenina, van ser d’adaptació al medi amb victòries més o menys previsibles contra rivals de menys entitat però eren indiscutiblement contundents: Bembibre (46-77), Ensino (88-53), Promete (70-96) i Araski (54-62).

El primer moment de la veritat era l’Eurolliga on Julbe tenia una responsabilitat afegida ja que es va trobar l’equip classificat per a la bombolla de Fontajau pel seu antecessor en el càrrec, Èric Surís. Va salvar un match ball contra el Riga el primer dia (79-81) quan Jessica Thomas va tenir el triple de la victòria de les letones a les seves mans. En aquella acció va decidir jugar-se-la i fer defensar a les seves jugadores sense cometre falta. Després va patir en la seva pròpia pell què suposa jugar contra el millor equip del món fora de la WNBA, el Kursk (67-94), un bany de realisme continental. Ara bé, l’endemà sense Eldebrink, jugadora absolutament determinant, va fer creure a les seves que podien tombar les campiones italianes (85-81), quatre punts d’avantatge que portarien l’equip als quarts de final després de la derrota a Itàlia (85-82) el dia en què va acabar al vestidor amb dues tècniques. De fet, la relació del’entrenador amb els àrbitres donaria per tot un manual de psicologia. A València, una tècnica en cada partit sense fer cap estirabot. Com si tingués el control també d’aquesta situació una arma més en el seu tauler d’escans.

Però no tot han estat flors i violes per a l’entrenador perquè en la visita de la lliga a la pista de l’Avenida (79-61) va quedar realment sorprès de quin és el nivell i potencial (esportiu i econòmic) del seu principal rival en les competicions FEB. Tot el que va passar en aquells 40 minuts d’infaust record van quedar gravats en el seu disc dur per donar un cop d’efecte inesperat i difícil d’oblidar en la semifinal de dissabte contra l’imbatible (literalment) Roberto Íñiguez remuntat dotze punts en el darrer quart. I per adobar-ho, a la final va tombar el nou-ric de la lliga, el València, rival contra el que havia perdut pocs dies abans. Com diria el seu admirat Jan Laporta –al qual va felicitar per la victòria en les eleccions– “que n’aprenguin!”.

En un món com el de l’esport professional on els esportistes temen veure’s immersos en qualsevol polèmica política, aquest és un tema que ell no defuig sinó que hi fica cullerada. Valent dins i fora la pista.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.